Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Construir una escola per la generació de nadius digitals


Sobre el ponent

Kirsti Lonka

31/01/17 - 18.30 h

Professora de Psicologia de l'Educació de la Universitat d'Hèlsinki

Àudio en català
Àudio en anglès

Com crear entorns d’aprenentatge motivadors? Els recents intents de reformar les escoles finlandeses.

Síntesi d'idees

Algunes consideracions sobre l'educació a Finlàndia

  • És un sistema en què els professors, que estan molt ben formats, són molt autònoms i tenen llibertat per a desenvolupar la docència com creguin convenient.
  • Es treballen els projectes transversals i s'inclouen diverses assignatures com esports, arts, cuina, artesania.
  • No hi ha exàmens estandarditzats fins als 18 anys.
  • L'educació obligatòria comença amb 7 anys i en preescolar es treballa el joc lliure.
  • Els alumnes treballen molta estona fora de les aules, tot i el fred.

Senyals d'alerta

  • El 2016 es fa un informe per adaptar el currículum a les habilitats del segle xxi. La conclusió és que, tot i que els resultats de l'educació finlandesa són dels millors en l'àmbit mundial, alguna cosa no es fa bé perquè els estudiants mostren un alt nivell de desafecció envers l'escola.
  • Els estudiants, al final de la primària, senten un gran escepticisme envers l'escola. Els nois, majoritàriament, s'avorreixen. Les noies són menys escèptiques, però se senten «cremades»; obtenen resultats molt bons en matèries científiques però no volen estudiar carreres d'aquest àmbit. Als alumnes els manca implicació emocional i cognitiva; se senten cansats, alienats i no veuen el sentit d'estudiar.

Què està passant

  • L'escola no s'ha adaptat al canvi que ha significat la revolució sociodigital. És dissenyada per persones que formen part de la generació del baby boom, i no s'adapta a com són les noves generacions de nadius digitals, que no saben com funciona tècnicament un ordinador o un telèfon mòbil però n'han integrat l'ús en el dia a dia.
  • Les noves generacions estan adaptades a la multitasca: llegeixen en pantalla; es comuniquen per xats (el correu electrònic està obsolet per a ells); són molt actius a les xarxes socials i als jocs electrònics; depenen del mòbil, i estan constantment en línia. Per a ells, estar a classe implica canviar a «mode avió».
  • Les competències per al segle xxi són diferents de les que s'ensenyaven fins ara: cal formar ciutadans actius, creatius, que treballin en grup i que resolguin problemes complexos. Han d'aprendre a aprendre, han d'assolir competències comunicatives, diferents alfabetitzacions i competències TIC aplicades a l'aprenentatge. També cal fomentar l'emprenedoria.

«Cal un canvi epistèmic», segons Kirsti Lonka

  • Cal integrar la revolució sociodigital a l'escola; fer servir els dispositius que tothom té (mòbils, tauletes) en l'aprenentatge. Portem una enciclopèdia a la butxaca. Per exemple: plantegem un tema, proposem buscar la resposta a Google i debatre col·lectivament quina és la resposta més adient. S'ha de gestionar de forma diferent l'aula.
  • S'han de fomentar els entorns flexibles i atractius, que fomentin el treball col·laboratiu, que integrin l'ús de la tecnologia i que siguin més divertits.
  • Els professors han d'aprendre a dir «no ho sé». Un professor confús és refrescant. S'ha de fomentar l'aprenentatge transgeneracional.

Conclusions

  • La desafecció escolar és un problema global.
  • Hi ha una diferència creixent entre l'escola i el món exterior.
  • Els bons resultats a PISA no volen dir que no calgui introduir canvis.
  • El principal problema és adaptar la formació del professorat a la nova realitat. No s'ha d'ensenyar tecnologia, perquè canvia molt ràpidament, sinó com ens hem d'adaptar a la tecnologia.
  • No es pot dir que la culpa de no introduir canvis és la manca de pressupost. Cal ser imaginatiu per a aplicar els recursos de què es disposa. 

Amb la col·laboració de:


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca